FISAUOTIP (1832)

.
El Fisautotip és un procediment fotogràfic antic inventat per l'associació Niépce-Daguerre que encavalca l'heliografia amb el daguerreotip.

El producte fotosensible utilitzat s'aconseguia mitjançant la destil·lació de l'essència de lavanda. Escalfant la lavanda s'obtenia aquest residu (evaporant l'essència fins a aconseguir un producte sec). Sota l'acció de la calor, aquesta essència de lavanda adoptava un tint groguenc que s'intensifica a mida que va perdent els productes volàtils. Al final de la destil·lació s'obtenia una mena de quitrà marró que assecat es solidificava podent-se moldre. Amb una petita quantitat d'aquesta substància dissolta en alcohol s'aconseguia una emulsió fotosensible que s'expandia sobre una placa, un cop evaporava l'alcohol quedava una pel·lícula blanca sobre la placa que ja podia ser exposada a la càmera obscura (en un període de 7 a 8 hores).

Realitzada l'exposició es posava en contacte amb oli de petroli els vapors del qual revelaven la imatge sense necessitar cap més procés.

Aquest procediment donava imatges directament positives. El pòsit blanc continua sobre la placa ens els llocs que reben llum, mentre que els vapors de petroli tornen transparents les zones que no han estat il·luminades. Amb el joc dels reflexes del metall del suport (que apareix on l'emulsió s'ha tornat transparent) es podia jugar per veure una imatge positiva o negativa.

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.