UN CONTE DE NADAL

El fotògraf de moda J. Raphids es va aixecar aquell 24 de desembre amb l'agenda ben plena. Tenia una sessió per Prada de vuit a dotze, després havia de tractar les fotografies i portar-les al laboratori abans de dinar. A la tarda l'esperava una firma francesa per treballar en la imatge de la col·lecció del següent hivern.

Atrafegat com anava, feia anys que no prestava atenció al Nadal però tot sortint de la reunió, vora les set de la tarda, els llums de colors del carrer il•luminaven els seus passos. Aquells llums s'estenien per tota l'avinguda. De molts colors, grans i petits, formant dibuixos de llum sobre el seu cap. Ràpidament el fotògraf de moda J. Raphids va treure la seva màquina de fotografiar, una Canon EOS-1Ds Mark III de sis mil euros i, amb un genoll a terra, disparà una ràfega de 32 fotografies. Al supervisar les fotos a la petita pantalla va veure que cap d'elles havia sortit bé. Totes borroses, amb colors morts, sense vida. Va comprovar immediatament l’autofocus i els dials de la màquina mentre aixecava una cella com no podent-se creure haver fet malament una foto tan simple. Va col•locar de nou un genoll a terra i executà una segona ràfega. Totes fosques. El seus dits volaven per la immensa màquina toquetejant tot de botons i rodetes. Va canviar l'objectiu. Va recolzar-se a una farola. Va posar un genoll a terra i va disparar 32 fotografies més. Res, cada cop el resultat era pitjor. El fotògraf de moda J. Raphids va canviar de càmera. Aquest cop va agafar una Hasselblad més cara encara, la que utilitzava per les sessions amb les models. S'ho pensà més. Fotòmetre en mà va fer tots els càlculs i, totalment convençut, va disparar tres fotografies. No va sortir res. Tot negre. El fotògraf de moda J. Raphids va explotar de ràbia tot maleint aquell moment.

Llavors es va adonar que al seu costat hi havia una nena que se'l mirava tota encuriosida. La nena se li acostà preguntant-li què li passava. Li va respondre que no li passava res, que no podia fotografiar els llums de Nadal d’aquell carrer. Aquella nena aixecà el seu telèfon mòbil i va fer una fotografia. La va ensenyar al fotògraf de moda J. Raphids. Era una foto perfecta. -Com ho has fet? La nena se'l mirà i li digué –Deixa de fotografiar aquests llums de colors i intenta fotografiar el Nadal. El rostre del fotògraf de moda J. Raphids va canviar tot d’una. Va posar un genoll a terra i va fer una sola foto a aquella nena d’ulls grossos i negres, uns ulls que no reflectien els llums del carrer sinó el Nadal.

Aquella foto hagués guanyat molts premis però el fotògraf de moda J. Raphids la va guardar i cada any, enlloc de guarnir el balcó de casa amb llums de colors, penja la foto d'aquella nena sobre la llar de foc per recordar que la càmera no fa al fotògraf i que els llums de colors no fan el Nadal.

Bones Festes.
Bon Any 9.
Lourdes i Albert
Nadal 2008

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.