GERVASIO SÁNCHEZ, FOTÒGRAF COM POCS

.
El fotoperiodisme professional de guerra requereix una especificitat en el fotògraf que costa de trobar. En alguns casos, aquesta especificitat es tradueix en una cuirassa (mental i corporal) per passar desapercebut documentant un conflicte de forma externa per a alimentar pàgines de diaris que consumeixen les imatges amb una celeritat periòdica, accelerada des de l’aparició de les edicions digitals. Altres cops, com el cas de Gervasio Sánchez (Còrdova, 1959), aquesta especificitat es tracta en conèixer, interpretar, sentir i fotografiar la realitat d’una manera que ratlla la perfecció documental, estètica i pedagògica.

Gervasio Sánchez és un excel•lent fotògraf, un excel•lent periodista i un excel•lent coneixedor dels desastres de la guerra. Tant coneix, que és capaç de remoure les consciències del gremi periodístic i de les institucions pacificadores governamentals tot recollint premis de fotografia. Amb el treball “Vides Minades” (realitzat des de fa 15 anys) va resseguint la vida de nens i nenes, ara ja homes i dones, que s’han creuat amb una mina antipersones perdent més coses del que és estrictament físic, mutilat per una de les armes més cruels que hem inventat els homes. I ho fa plantant-se i dient a governs com el de l’estat espanyol, que la hipocresia que exerceixen clamant a favor de la pau a la vegada que lideren el mercat d’armes mundial no enganya a tothom. Com bé va recalcar en l’última tertúlia a Catalunya Ràdio, el govern espanyoles rebaixa i pidola un lloc a les reunions del G-20, mentre que si la reunió fos dels líders productors d’armes tindria seient preferent.

Gràcies Gervasio.


BLOG DE GERVASIO SÁNCHEZ: Los desastres de la guerra (Heraldo)

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.