LLIBRETA NOVA

.
Els qui em coneixen saben que sóc amant dels blogs. Una de les millors eines que s’han creat a l'Internet. És un funcionament simple: tothom té coses a dir. Alguns més interessants que d'altres. Són altament recomanats aquells blogs dels creadors d’opinió (recordo a Lluís Foix), o dels creadors d’històries fantàstiques (recordo ara a Joan Barril, del qui no sé si té blog, però l’hauria de tenir).

Pels qui som una mica lletraferits però no tindrem mai una columna a un diari, el blog és l’eina més eficaç per dues coses. En primer lloc per a poder escriure. En segon, per a poder ser llegits. És simplement una tasca comunicativa que té la intenció de pujar a un canal intercomunicatiu per aprendre més coses. Llegim, escrivim. Deixem una petita empremta aquí i allà.

Un blog és immediat, ràpid. No s’escriu per ser analitzat. No és un llibre. És com un pensament menys eteri que la paraula i no tan seriós com un llibre imprès.

Em sento com el qui compra una llibreta nova, obre el seu flamant primer full, sense arrugues, amb olor d’impremta. Aquell primer full amb el preu escrit en llapis a la part superior. I es disposa a escriure-hi. Per respecte o per deixar un espai de cortesia, passa la primera pàgina i escriu a la segona enfrontant-se amb un full en blanc i sentint-se potser una mica escriptor.

El qui em coneixen saben que, a part de Bruce Springsteen, la meva passió és la fotografia i aquest blog parla d'això, de fotografia. Per deformació professional parla de fotografia històrica i dels grans fons desconeguts que es troben a la Conca de Barberà. Una històrica que comença a l'últim terç del segle XIX i que s'expandeix exponencialment fins als nostres dies. Parla també de fotògrafs, de molt bons fotògrafs i de fotografies del temps que ens ha tocat viure.

Aquí no deixarem l’espai de cortesia ja que seria absurd, així comença aquesta llibreta de fotografia històrica.

Sigueu-hi benvinguts.

aC

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.