SANTOCIELO


De grans introspeccions, grans resultats. El fet d’enfrontar-se en solitari davant una expressió de l’ànima i plasmar-la en qualsevol suport amb una intenció (alguna més bàsica que d’altra) és un mecanisme sense guió previ que, com un manat de cables entrelligats, s’engrandeix a mida que es va manipulant. En fotografia l’introspecció màxima es diu autoretrat. Primer perquè és l’única manera que fotògraf i fotografiat siguin la mateixa persona. Segon perquè el fet de posar-se davant una càmera sempre despulla i, d’altra banda, el fet de disparar sempre rampinya alguna cosa del qui posa. No tothom ho porta bé. En un autoretrat les regles del joc es redueixen (que no simplifiquen) i els discursos s’alliberen.

Al maremàgum de flickr (vindria a ser el més proper a un cosmos fotogràfic) he trobat una autora que fa de la introspecció artística una forma excel•lent d’expressió. De les centenars de self-portrait experiences (i està clar que no les he vist ni les veuré mai totes) les de santocielo (l’argentina Paula Herrera Nóbile) són una clar exponent del filó que suposa l’expressió corporal si es sap captar. Aquí es denota la necessitat d’una bona tècnica fotogràfica, multiplicada al tractar-se d’un permanent autoretrat, que sorprèn dia rere dia en un treball que es publica periòdicament a la xarxa social fotogràfica per excel•lència. Santocielo és una constant investigadora de les possibilitats del cos i de la seva bellesa fora dels cànons mediàtics (i maniàtics). Un magnífic exemple de fotografia introspectiva que es pot veure recopilada a la Contrasted Gallery de flickr.

Fotografia: © Paula Herrera 2009

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.