CEL·LES DE VIDRE VIU



No tinc molt clar com vaig contactar amb la Luciana Crepaldi, però el seu fascinant treball té una insígnia clara que es titula Escaneándome. L’obra, realitzada amb un escànner pla de documents, és un al·legat a la introspecció intimista amb una evocació pictòrica que desafia el fred vidre amb una emotivitat que creix i creix.

La Luciana explica que l’experiència, que començà l’any 1999, fruí ràpidament entre la curiositat de l’escaneig del seu cos i l’emoció de les possibilitats d’una tècnica en principi tosca (imagino l’aparatositat, la textura i el so mecànic de l’escànner en ple treball artístic) però que finalment acabà provocant uns originals impactants. Tot això va convergir en un viatge segmentat i introspectiu amb llum mòbil que convertia els volums del seu cos en cel·les de vidre viu que, unides entre sí, no aconseguien recuperar el compactisme epidèrmic sinó que responien a un laberint de sensacions.

Mirant l’obra, de la qual m’agradaria destacar la que il·lustra aquest post i també “Nueve prólogos de una musa”, he de reconèixer que m’encantaria començar a moure les peces A4 però me n'adono que l’acció es convertiria en una laberíntica irresolució.

Nueve prólogos de una musa
Luciana Crepaldi, 2006

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.