PINHOLE AMB PIKO ZULUETA

Sovint les petites coses ens passen desapercebudes. Sovint ens compliquem l'existència buscant allò perfecte, les mides ideals, la millor imatge quan sovint la millor fotografia pot ser que estigui ben a la vora. És aquella imatge que potser reposa des de fa molt de temps en un espai, que ha passat a formar part de la mirada i del paisatge quotidià fent que s'hi allunyin totes les mirades més preocupades per l'aparent grandiositat d'altres formes. Sovint pensem que no es poden aconseguir grans fotografies sense un gran equip fotogràfic, sense tantes altres coses... i es perd així el sentit màgic de la fotografia. Fent una defensa a l'enginy, als inicis de la fotografia i a aquest esperit, aquest passat cap de setmana hem assistit al Taller de Fotografia Estenopeica Creativa. Una tècnica que sempre ens ha atret i a la que ens hi hem acostat algunes vegades, i que aquests dies ho hem tornat a fer, ara amb la companyia dels amics de Passanant Foto i de la mà de l'expert Piko Zulueta.

© Lourdes Rué, 2010

Una càmera estenopeica o pinhole (denominació en anglès de les càmeres estenopeiques, literalment "forat d'agulla") no és res més que una càmera sense òptica, poden ser de molts tipus, amb diferents suports, amb multitud de finalitats i amb l'únic límit de la pròpia imaginació de qui la fa o l'utilitza. Tot i que el recorregut històric de les estenopeiques es remunta als inicis de la fotografia, i que alguns anys després es popularitzà, per exemple a Londres 4000 càmeres estenopeiques es van vendre el 1892, més tard la producció en massa de càmeres convencionals i el “neorealisme” del s. XX van arraconar la fotografia estenopeica fent que cap als anys 30 del segle passat la tècnica gairebé ja havia quedat a l'oblit. No obstant, a mitjans de la dècada dels 60 del segle XX es produeix un renaixement de la fotografia estenopeica gràcies a una sèrie de fotògrafs que van començar a investigar i a treballar amb les possibilitats que oferia aquesta tècnica. La falta de nitidesa, la creativitat, els càlculs del temps d'exposició, el detall, la casualitat, entre molts d'altres, són alguns dels trets característics d'aquesta tècnica fotogràfica on entren en joc molts elements que ens permeten plasmar imatges amb una atmosfera molt singular i irrepetibles.

© Lourdes Rué


© Teresa Jové



Més informació sobre el taller: a http://blogbou.blogspot.com

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.