ANATOMIA D'UN RETRAT

Una fracció de segon perenne sobre un rostre permet crear una història. Un retrat necessita una actitud, és una imatge estàtica que ha de posar a ulls del qui observa uns pocs ingredients per construir una història que no coneixem, però que podem imaginar, que podem inventar, i això ens entusiasma. En un moment podem construir una (pseudo)anatomia d'un retrat. La grandesa de l'expressió facial humana permet desencadenar la inventiva sobre les vicissituds d'un subjecte que en la majoria de casos no coneixem, el fotògraf actua de catalitzador, proposa i demana l'esforç de l'observador; i com més alta és aquesta demanda millor és una fotografia.

Ens estem acostumant a recollir-ho tot mastegat, la societat arriba als límits de l'oferiment del producte precuinat, gairebé digerit i això ens torna dropa la ment. Necessitem més Marilyns d'Avedon i menys plàstics de Richardson, necessitem reconèixer un estimul, afrontar-lo i posar-nos a crear.

Ullcluc us proposa crear una història a partir d'aquest retrat.
Us deixem un únic estímul suís: Régula.

 © Albert Carreras, 2009

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.