EL CODI

Fa uns dies vaig poder assistir a una sessió d'un curs sobre tècniques per a la interpretació del patrimoni a través del guiatge. En primera instància un tema allunyat del món de la fotografia. En aquesta sessió, impartida pel pedagog Josep Baluja es va tractar de conceptes relacionats amb els guiatges i les interpretacions del patrimoni.

En una de les teoritzacions del curs va sorgir la necessitat d'explicar la clau del procés comunicatiu. Em refereixo allò que s'explicava, en els meus temps a l'EGB, que glossa que una comunicació o una informació té sempre un emissor, un canal, un missatge i un receptor. Fins aquí és evident i conegut per tothom. També s'ha parlat molts cops de que el missatge no té perquè ser necessàriament escrit o parlat, pot ser cantat, dibuixat, pintat o també fotografiat.

The photographer © Albert Carreras, 2011

Un cop aquí cal també analitzar les característiques del missatge que conté necessàriament un codi. És imprescindible que emissor i receptor comparteixin, i si pot ser dominin, el codi en que es transmet el missatge. En el cas de la paraula és fàcil, cal que els dos interactuants parlin, per exemple, el mateix idioma per a que el missatge es transmeti correctament. El mateix passa amb la fotografia, cal que emissor (el fotògraf) i el receptor o perceptor (qui observa la imatge) entenguin el codi del missatge (l'art de la fotografia). En el cas de que no es comparteixi el codi el missatge se l'emportarà el vent, igual que si un text està escrit en un altre codi (per exemple un altre idioma) caldrà que el receptor espavili a aprendre aquest codi si no vol deixar el missatge blowing in the wind. Ara bé, com aprenem a llegir una fotografia? Com es pot dominar el codi de la imatge fotogràfica?

Llegir bé una fotografia requereix gairebé el mateix esforç que aprendre un idioma de zero.

A tot això se li suma la connotació artística. En la mateixa sessió en Josep Baluja apuntava una frase del escriptor i filòsof Rafael Argullol que teoritzava que la ciència i la tècnica repercuteixen en una obsolescència intrínsecament lligada al seu progrés (un avenç sol comportar una eliminació de teories anteriors), mentre que el progrés de l'art és additiu, o sigui que va acumulant i barrejant tot els processos que ha desenvolupat. Aquí és quan es complica més el domini del codi, ja que requereix assimilar el procés additiu que té intrínsecament una expressió artística.

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.