CAL AMOÏNAR-NOS?

Música amb frases sense sense verbs, que no entenc. Exposicions que absurdeixen per aconseguir ser progres... que no entenc. Curtmetratges en versió original i amb subtítols que no es distingeixen, amb guions que no entenc. Productes de masses, que em posen nerviós. Llistes de tot que no serveixen per res. Polítics que segueixen enganyant. Persones repugnants que tothom els fa cas. Ens empenyen en un estat de permanent nerviosisme i preocupació. I un dia algú em diu:

“Tenim tendència a capficar-nos amb el que no ens agrada, criticar-ho, amoïnar-nos. Això no serveix per res. Cal capficar-nos amb el que ens agrada, amb la bellesa, això sí que és constructiu".

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.