THUNDER ROAD

Thunder Road, © Albert Carreras, 2011

Thunder Road és la millor cançó de rock que s'ha escrit mai, de fet és la cançó de rock perfecta, una peça memorable escrita en el moment clau de la història del rock, obertura d'un dels discs més rodons de la història de la música popular.

El seu creador, Bruce Springsteen, va manllevar el títol d'una pel·lícula de Robert Mitchum estrenada l'any 1958; però Thunder Road és més que una distracció d'estiu. És més que una cançó revel, més que la carretera per on fugir... Thunder Road és tota una història de redempció, una oportunitat arriscada cap a un sortida a tota velocitat, immediata, gairebé una fugida impulsiva cap a la Terra Promesa. És una història de perdedors, d'anti-herois, de persones insignificants i espantades que a curta edat creuen haver cremat la seva vida.

Thunder Road és La cançó, la seva narració és una construcció cinematogràfica perfecta. Amb la solidesa d'un vell Chevrolet conté les pauses necessàries i una estructura narrativa clàssica amb una presentació, un nus i un apoteòsic desenllaç. Tot dins un petit univers que ens sedueix amb rapidesa. Amb una estructura musical paralel·la que fa que, només la part musical, podria arribar a explicar tota la història sense necessitat de la lletra. Des de Roy Orbison a l'empenta final, de la ràdio al seient del cotxe, de la presó de perdedors a l'esperança de la llarga marxa. Tot en 4 minuts i 47 segons.

Vaig fer aquesta fotografia en una carretera i immediatament vaig veure que la imatge cinematogrfoca de la pel·lícula de Mitchum, el cartell que l'anunciava i l'entrada d'harmònica de Thunder Road suggerien immediatament aquesta metàfora de la carretera només d'anada, que porta a algun lloc no del tot clar, però que de moment, dóna l'oportunitat del mateix viatge. L'esperança comença amb la fugida i la mateixa carretera.

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.