DE CÀMERES I RESULTATS

Ahir vaig agafar la càmera rèflex per a fer unes fotografies a la directora de documentals Cosima Dannoritzer (en breu us en penjo alguna) quan me'n vaig tornar a adonar de com canvia la forma de treballar segons la càmera que tens a les mans. Després d'estar quatre dies gairebé fotografiant (instagramant hauria de dir) tot Budapest amb un iPhone creant aquests petits cromos (tot i que també vaig endur-me un parell de rèflex, una d'analògica), la sensació de canvi d'estil i de resultat final, és evidentíssima al tornar a agafar la D700. Canvia la forma, canvien els resultats... cada màquina al seu lloc. És impossible anar de vacances o a explorar segons quins llocs arrossegant gairebé 4 quilos d'equip fotogràfic, d'aquí a la comoditat d'una telemètrica per a un tipus de resultats, o a "banalitzar" el procés amb un iPhone, per a d'altres.

Sense títol, pseudoinstagrama © Albert Carreras, 2011


La setmana passada, va aparèixer a La Vanguardia un "Manifest Post-fotogràfic" escrit per Joan Fontcuberta que, amb les presses del viatge, no he pogut llegir encara. En tot cas em pregunto si deu reflexionar sobre la 'càmera-sempre-al-damunt' o aquests moviments de fotografia ràpida, el polaroid i el lomo, sense el polaroid ni el lomo... digital, la fotografia de mòbils, les càmeres econòmiques, Internet...

Una obra creada, processada i penjada amb una sola eina portàtil que no té perquè estar exempta de sentit artístic (d'aquí les anteriors cometes a "banalitzar"). O una simbiosi de fotografia rèflex amb instagrama (com la imatge penjada aquí sobre), o de digital i analògic... En tot cas, tot tractat amb un sentit creatiu.

Callo, sabent que tinc pendent acabar els cromos de Budapest i el seu àlbum; us prometo també penjar el retrat de la Cosima i una merescuda reflexió a l'entorn del manifest de Fontcuberta.

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.