MEMÒRIA FRAGMENTADA

Memòria Fragmentada © Francesc Torres- VEGAP- 2011 - via CCCB
Anem cap al camí de complir el segle de la Guerra Civil quan en aquest país l'estudi de les catàstrofes i dels seus vestigis segueix sent una cosa banal, amb poca importància, perseguida per "buscatresors" i amb uns quants centres d'interpretació repartits pel territori que, amb la crisi de cavall a galop, acabaran per tancar per inviabilitat econòmica, percebuda d'altra banda des de la tallada de la cinta inaugural.

Però "als americans vés-los-hi al darrera", que és com dir que van davant del vent i, tot i que ja fa 10 anys de l'inici històric del segle XXI amb l'etzibada en directe sobre les Torres Bessones, des de bon principi els creadors de grans construccions tant físiques com intangibles, treballen en una sola direcció: la conservació, estudi i valorització del que en podríem definir com testimoni material d'aquells dies per bastir un Memorial (un de sol) el qual m'imagino cuidat fins a l'extenuació, amb jardiners tallant la gespa amb pinta i tisores.

Des dels primers dies, just quan la polseguera es va acabar de calmar sobre tots els racons del baix Manhattan, una sèrie de personal es va dedicar a recopilar tot el material que sortia d'allí. La veritat és que no era massa. Testimonis dels bombers explicaven els moments surreals al remoure tones de material del que eren 210 pisos plens d'oficines i no trobar ni una cadira, ni un despatx, ni un ordinador, només pols procedent d'una desintegració total.

Memòria Fragmentada © Francesc Torres- VEGAP- 2011 - via CCCB
Realment sí que es va trobar material i aquest va ser dut a l'Hangar 17 de l'aeroport JFK. Allà entraren tones de ferralla que al moment es patrimonialitzaven, convertides, prèvia catalogació minuciosa, en els testimonis materials del 9/11. Totes les peces, des de petites restes de roba a camions sencers del departament de bombers, passant per bigues, formigó, carpetes o saboneres de lavabos eren tractades com si fossin parts fragmentades del Partenó, controlades ambientalment i vigilades amb màxima seguretat. Ara mateix l'Hangar 17 és tan important com el MoMA. Les seves peces acabaran als museus del Memorial 9/11 que s'està construint sense presses al mateix emplaçament on hi havia les Torres Bessones.

Memòria Fragmentada © Francesc Torres- VEGAP- 2011 - via CCCB
Una de les persones encarregades d'aquesta labor és català (curiosament un català sempre treu el cap per tot arreu). Francesc Torres va ser contractat per l'Autoritat Portuària de Nova York i Nova Jersey per fotografiar tots els objectes de l'Hangar 17. Ara, una instal·lació que es pot veure al CCCB de Barcelona presenta el treball fotogràfic (no sense remarcada visió artística) dels volums de matèria procedents del World Trade Center. La instal·lació es projecta sobre grans murs en un espai ampli i fosc, sense música ni pretensions. Una successió d'imatges que no necessiten gairebé cap explicació, tothom sap què va passar aquell dia.

Memòria Fragmentada © Francesc Torres- VEGAP- 2011 - via CCCB
De totes les fotografies en destaquen les dels anomenats "compostos", amalgames meteòriques formades a partir de metalls, restes constructives, plàstics i qualsevol altre material que, a causa de la calor i les altes pressions sofertes, es metamorfitzaren en elements més semblants a immenses escòries volcàniques que a parts d'un edifici arquitectònic.

Al centre del hall del CCCB, un únic element material, una fragment d'un mòbil de Calder, que es trobava a una de les torres i que ara, d'òxid recargolat per l'escalfor i l'impacte, és una peça de doble valor, una obra d'art convertida en nou testimoni de la memòria fragmentada.

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.