NUS DAVANT LA CÀMERA

Els últims nus que hem publicat al blog, previs a un nou treball encara per presentar i als estudis per a una tercera sèrie que es titularà Dripping of nudity -El degoteig de la nuesa- on el nu femení segueix sent el subjecte de transmissió, em fan pensar en el tractament del nu, del nu femení principalment. Del tractament estètic que se'n fa socialment, de la seva (encara no superada) vulgarització i de la sistemàtica materialització de la imatge del cos femení per a explotar-la en diversos objectius, la majoria poc nobles i alguns àmpliament lucratius.

Dripping of nudity E/2 (estudi) © Albert Carreras, 2012

De fet, quan entraven els 90, llunyans ja els anys de la revolució sexual, i amb l'eixamplament de la societat aculturada, es creia que la utilització com a objecte de la imatge de la dona (de la imatge del cos de la dona hauríem de dir) es condemnaria de forma natural i espontània a un austracisme necessari. Però passada la dècada dels 90 i la següent, això, que s'albirava com quelcom que queia de madur, no només no s'ha acomplert sinó que s'ha revertit meteòricament. Mai abans s'havia explotat el cos femení, i la seva nuesa, com en els moments que vivim.

No n'hi ha prou en un post per encabir totes les referències sobre aquest tema que es poden exposar i debatre; n'existeixen unes quantes d'interessants que m'agradaria ampliar en diferents entrades. La primera, la que més m'agrada defensar, és la honradesa del fotògraf (o fotògrafa). Les intencions alhora d'exposar un treball són les autèntiques valedores de les obres resultants, és la intencionalitat la qui estableix la puresa del fotògraf, la del seu treball. Això no té perquè entrar en contradicció amb la contundència, la provocació o l'exhibició (entre d'altres), però és una d'aquestes línies que m'agrada deixar clara: el resultat, l'obra, ha de procedir de la puresa i bona predisposició de qui la realitza, de res serveix l'engany vers l'espectador.

A raó d'aquest tema, el de la imatge de la nuesa (i no només femenina), fa uns dies que es pot veure al Metropolitan Museum of Art de Nova York, l'exposició fotogràfica Naked before the Camera, una retrospectiva de la fotografia de nus des dels seus orígens, que per altra banda són plenament coincidents amb els orígens dels primers procediments fotogràfics.

El text introductori és interessant, us el copio a continuació (en versió humilment traduïda). Unes quantes pinzellades que serien interessants de debatre i ampliar sobre el perquè ens fascina el cos humà nu, perquè seguim sense acostumar-nos-hi, i sobre les intencions i els objectius d'aquesta vessant hiperexplotada, però infinita, de la fotografia. Un tema immens i d'una gran complexitat.

Naked before the Camera
The Metropolitan Museum of Art 
[Standing Female Nude] Nadar (Paris 1860–61)

Des dels inicis de l'art, i en totes les disciplines, representar el cos humà ha estat un dels grans desafiaments de l'artista i un dels seus èxits suprems, com es pot veure fàcilment a les galeries d'escultures gregues i romanes, les d'art africà i oceànic, les antigues obres mestres de la pintura clàssica, o l'escultura de l'Índia. Aprofitant els motius de la mitologia, del desig carnal, del culte a l'heroi i del plaer estètic, les representacions del nu també han provocat debats apassionats en referència al pecat i la sexualitat, la identitat cultural o els cànons de bellesa. Però les controvèrsies es van suscitar més intensament quan el mitjà triat per l'artista va començar a ser la fotografia, amb la seva precisió i especificitat enlloc de les formes més generalitzades i idealitzades de les disciplines artístiques tradicionals.

Durant l'alba de la fotografia, i sobretot a França, on les nocions victorianes de la decència tenien menys influència que a Anglaterra i als Estats Units, i on el dibuix al natural era una part central de la formació artística, les fotografies van demostrar ser un substitut barat i fàcil dels models en viu. Mentre servien a pintors i escultors, molts nus fotogràfics del segle XIX també van pretendre des del primer moment ser obres d'art per dret propi. Altres portaven el títol "estudi de l'artista", per evadir els censors del govern i legitimar les imatges que probablement, tenien més intenció d'agitar les entranyes d'algun gentleman que millorar-ne els seus esforços estètics. Fora dels dominis de l'art i l'erotisme, els nus fotogràfics s'utilitzaren per l'estudi de l'anatomia, el moviment, la medicina forense o l'etnografia. En l'art del segle XX, el cos va esdevenir un vehicle per a l'experimentació surrealista i modernista, i per intimar odes a la bellesa o poemes a les muses. A partir de la revolució sexual de la dècada de 1960, la nuesa i la seva representació va adquirir nous significats com les declaracions de llibertat contra les lloses socials, les afirmacions de la identitat individual, les exploracions de la sexualitat, els rols de gènere, i també com a resposta a la SIDA.

The Metropolitan Museum of Art
Introducció de l'exposició Naked before the Camera 
March 27–September 9, 2012
Text original (anglès)
Recomanem la selecció d'obres de l'exposició: Selected artwoks


_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.