JOAQUIM GOMIS

Fins el 3 de juny les blanques parets de la sala principal de temporals de la Fundació Joan Miró sostenen la necessària retrospectiva de l’obra del fotògraf Joaquim Gomis.

Catàleg "Joaquim Gomis",  Ed. La Fábrica, 2012

De Gomis, el desconegut contemporani de Català-Roca, en sabem ben poques coses, l’exposició fa un merescut posicionament de l’obra d’un empresari i promotor artístic de primer ordre al país, però principalment d’un fotògraf honest, que mai va tenir la disposició del fotògraf-artista, tot i ser-ho, i que mai va fer una construcció d’artista viscuda i voluntàriament, com d’altres de la seva època; aquesta falta de pretensions era una de les virtuts destacades per Joan Fontcuberta, en la visita a l’exposició, convertida en masterclass, que vam poder fer amb ell la setmana passada.

En ple fervor de la fotografia, d’aquest descobriment del nou medi, Gomis va viure en una Europa marcada per corrents artístics tumultuosos que procediren a variar-ne pendularment objectes, subjectes i enquadraments però que, amb gran lucidesa, el fotògrafa barceloní s’hi avançava sistemàticament. Un pioner encobert, del qual el món en van saber ben poca cosa, en primer lloc per la seva mancada falta de pretensió, en segon, per no viure en l’ebullició de les capitals fotogràfiques mundials.

Catàleg "Joaquim Gomis",  Ed. La Fábrica, 2012
L’exposició, del qual se n’ha editat un acurat catàleg (La Fàbrica, 2012), repassa en dos àmbits les grans peces de l’enorme producció de Gomis. El primer, titulat “La mirada obliqua” és una descoberta. Amb unes còpies d’època, petitíssims contactes elevats a grans treballs. Repassa la producció d’entre 1922 i 1939, joies pioneres úniques i innovadores, avançada a la Nova Visió, unes fotografies d’un bon ventall temàtic, amb imatges d’Europa i Estat Units en sèries a París, Barcelona, Nova York i Praga. El segon àmbit (a partir dels anys 40) mostra la revolució dels fotoscops. Titulada “La narració visual” veiem un Joaquim Gomis immers en la sistematització de la sèrie, a través d’aquests anomenats “fotoscops”, projecte editorial que versava en diferents àmbits, alguns interessantíssims com els de Eucaliptus, Barcelona, el del Cos femení o el d’Eivissa; d’altres genialment convencionals com els dedicats a Artesania, Miró o Gaudí. Convencionals perquè veure’ls evoca la idea que és una visió que s’ha reiterat successivament a posteriori, cosa que dignifica i valora més aquesta part de l’obra de Gomis.
Catàleg "Joaquim Gomis",  Ed. La Fábrica, 2012
Narracions visuals sense fil argumental, fotoscops sense inici i final, successions que evoquen atmosferes plenes de tangibilitat. Anoteu el nom “Joaquim Gomis” per col·locar-lo almenys, tot i ser de producció molt divergent, al més proper costat de Català-Roca o Maspons.

Enllaç: Col·lecció Joaquim Gomis al flickr de la Fundació Joan Miró

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.