FOTOGRAFIA CATALANA CONTEMPORÀNIA. DELS ANYS SETANTA FINS A L'ACTUALITAT

La Fundació Lluís Carulla dedica la seva monografia nadalenca d'enguany a la Fotografia en majúscules. A partir dels anys 1970, els discursos de la postmodernitat van qüestionar els models de l’art modern, criticant-ne la forma de representar la realitat. En aquest context, la fotografia va esdevenir una eina clau per reflexionar sobre les arts visuals. A casa nostra, això va suposar un canvi respecte a la fotografia neorealista que la generació de fotògrafs de postguerra com Francesc Català-Roca, Xavier Miserachs, Joan Colom o Ricard Terré havia esta duent a terme. Una nova fornada de fotògrafs (Joan Fontcuberta, Pere Formiguera, Àngels Ribé, Manel Esclusa, entre altres) va entrar de ple en l’experimentació artística, posant èmfasi en la crítica de la representació. A hores d'ara  nous fotògrafs orienten els seus treballs cap a les ficcions visuals. La Nadala d'aquest any recull articles de David Balsells, actual conservador en cap de Fotografia del MNAC i membre de la Fundació Forvm de Tarragona, l’historiador de la fotografia Juan Naranjo, la comissària independent Cristina Zelich, el fotògraf i comissari d’exposicions Rafael Levenfeld, el comissari d'exposicions i col·leccionista entusiasta Pierre Borhan i Joan Fontcuberta, que ha desenvolupat una activitat plural com a docent, crític, comissari d'exposicions i historiador, a part del seu treball artístic centrat en el camp de la fotografia.

La publicació s’enceta amb la revisió i la reivindicació de la fotografia catalana contemporània de l’article de Balsells (Fotografia catalana) i es tanca amb l’aportació de Fontcuberta (Una cultura visual postfotogràfica), una anàlisi interessant de les dues grans revolucions en el món de la fotografia: la imatge digitalitzada i la consolidació d'Internet amb la consegüent massificació de les imatges que hi circulen. 



Entremig, Més enllà del blanc i negre. Fotografia a Catalunya (1970-1980), de Naranjo, en què s’exposen les transformacions que, a Catalunya, acabaren portant a la institucionalització de la fotografia; Les primeres galeries de fotografia a Catalunya (1973-1983), de Zelich, en què es constata el canvi de paradigma en la concepció de la fotografia que suposaren les primeres galeries comercials especialitzades en fotografia al nostre país; un repàs global i indissociable de la fotografia i l’edició catalanes a Espanya (La fotografia catalana en el context editorial espanyol, Levenfeld) i la significació per a Borhan de la descoberta de la fotografia catalana a partir dels números de la revista Clichés (Amb Clichés, entre París, Arles i Barcelona). 

Un resseguiment exhaustiu, doncs, de la trajectòria experimentada per la fotografia catalana en els darrers 40 anys, des dels primers reconeixements, al segle passat, de l’important paper de la fotografia com a mitjà d'expressió i comunicació fins a les conseqüències de la irrupció de l’Internet en el món occidental en general i en les propostes artístiques dels fotògrafs catalans d'avui en particular.

Si voleu rebre cada any la Nadala de la Fundació Lluís Carulla a canvi d'una donació voluntària, podeu fer-ho omplint la butlleta d'inscripció que trobareu seguint aquest enllaç.



_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.