COSMONAUTA

Fa uns dies, en una mena de juguesca fotogràfica (per dir-ho d'alguna manera) se'm demanava, a mi a d'altres participants, un autoretrat. El concepte autoretrat sol fer una mica de respecte, a no ser que tinguis menys de 19 anys; en aquest cas passa a ser considerat pràctica habitual (pràctica postfotogràfica habitual en diria el mestre).

I provant, provant, i per mimetisme i actualitat a la vegada, vaig fer cap a la genial fotografia de Joan Fontcuberta, un autoretrat també (i un muntatge), enfundat amb casc de cosmonauta soviètic extret del seu treball Sputnik de 1997.

Fontcuberta, premi Hasselblad 2013 de fotografia, va crear una gran història ficció transitant per la cornisa del dubte històric quan "evidencià" amb fotografies (de fet eren autoretrats) l'existència, mort en missió espacial i encobriment posterior del cosmonauta Ivan Istochnikov (traducció directa de Joan font oculta). Tot un periple que va marejar a més d'un i que va acabar per formar un dels treballs fotogràfics més ben travats i coneguts del fotògraf. El projecte es pot resumir, com indica a la presentació en la seva web, amb el lema "les mentides del poder, el poder de les mentides".

Retrat oficial d'Ivan Istochnikov, © Joan Fontcuberta, 1997

Fa uns mesos vaig poder assistir a una visita guiada de Fontcuberta a l'exposició de Joaquim Gomis que es podia veure a la Fundació Miró, una classe magistral de fotografia, en petit comitè, explicada de forma planera però no simplificada, amb un autèntic coneixement de causa. Aquell dia em vaig tornar fontcubertista.

En resum, fontcubertista, em poso a la seva pell. En aquests casos se sol dir que la foto serveix per homenatjar, i felicitar de pas, a Joan Fontcuberta per haver rebut el premi més important de la fotografia universal. I també per ser un dels màxims coneixedors de la seva història amb el valor afegit de fer anàlisi i pedagogia contínua d'aquest art en constant evolució.

No crec que s'enfadés si arribés a veure aquest tosc muntatge inspirat en el seu muntatge en perfecte engranatge narratiu; no és més que un al·legat al bon humor, que sé que té. Personalment m'ha agradat el passeig espacial, ni que sigui jugant-me-la a lo cosmonauta que sempre és una mica més arriscat que anar perfectament equipat d'astronauta nord-americà.

Cosmonauta (davant del mestre), © aC2013




Articles relacionats al blog:
BLOW UP (Lourdes Rué) 23/04/2011
SOBRE EL MANIFEST POSTFOTOGRÀFIC DE FONTCUBERTA (Albert Carreras) 25/05/2011
JOAQUIM GOMIS (Albert Carreras) 04/05/2012





_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.