LAIGUANA, L'EROTISME COM A EINA

'Laiguana' és un pseudònim molón, diuen que és en homenatge a Iggy Pop. Primer avís.

Vaig anar a veure l'exposició de Jaume de Laiguana al Palau Robert on diverses fotos immenses de les dones nues que ha fotografiat donen la rebuda a l'espectador, crec que si no estaven a escala 1:1 poc hi faltava, en tot cas carta de presentació: aquí no es va amb petiteses. Segon avís.


I avui he llegit a una contra de l'Ara l'entrevista que li fa la Bibiana Ballbè, que també ha passat per davant del seu objectiu. L'entrevista és matussera i provocadora i les respostes són una relació de coses molones també, tercer avís. Fetes les tres advertències parlem de fotografia i no de personalitats, que és del què es tracta.

La retrospectiva de Jaume de Laiguana és una lliçó de tècnica fotogràfica. Una mostra flashback del director d'art, realitzador, fotògraf... escenes controlades mil·limètricament i molt cinematogràfiques.

Les primeres fotografies de la mostra són una sèrie d'imatges d'hipercossos 1 femenins incrustats en escenes alçades a la categoria de foto-denúncia sobre diferents temes socials i mediambientals... unes justificacions, si em permeteu, que s'aguanten pels pèls per a poder desplegar aquests avorrits cossos perfectes que desborden sexualitat a tort i a dret, de manera que cada fotografia acaba lligant sexualitat i desforestació, sexualitat i sequera o sexualitat i contaminació... Vista la sèrie, l'espectador tendeix a quedar-se embadalit amb aquestes dones convertides en el centre de gravetat de cada fotografia i acaba ometent el suposat rerefons de denúncia de la fotografia. L'exposició avança en aquest sentit tot i que el centre d'atenció queda finalment reduït a les escenes d'aquests cossos femenins en tensió eròtica.




Hi ha també una sèrie de fotogrames d'alta qualitat cinematogràfica, autèntiques escenes aturades en el temps, amb excel·lent control de llums i ombres, i amb experiències narratives sensacionals, amb models (aquí també hi ha homes) adscrits en rols de thriller americà.

De fet l'exposició es podria resumir com a una exhibició tècnica acompanyada per una col·lecció de belleses top. Darrere de cada fotografia hi ha una pila d'hores de treball, del treball d'un equip de professionals, s'hi veu l'acció de la bona feina en cada una d'elles. Laiguana dirigeix a un equip que tendeix a la creació cinematogràfica. El que em va passar però és que vaig devorar l'exposició sense digerir-la; 150 fotografies que van passar molt ràpid, repetitives, amb la iconografia publicitària mainstream per bandera i, tret d'una secció interessant de retrats a 'celebrities' (esportistes, músics, actors...), en general la definiria excessiva en esteticisme i abonada a l'erotisme gratuït utilitzat com a eina i no com a objectiu; en definitiva, alguns dels mals de la publicitat actual.




Jaume de Laiguana. Retrospectiva 1997-2012.
Palau Robert (Sala 3) Barcelona
Entrada lliure

Fotografies: Exposició de Jaume Laiguana al Palau Robert, fotos de Laiguana 1997-2012. © Albert Carreras, 2013. ______________________________ 
NOTES:
1 A falta d'una paraula adequada he optat pel prefix hiper-. Hipercós, o hipercossos, això és almenys el que pretenen ser. Cossos en perfecció estètica que inclouen implícitament un retoc digital que tendeix al cànon de bellesa actual modificant qualsevol de les imperfeccions i asimetries habituals d'un cos humà natural. Aquests hipercossos no són reals, existeixen només emmarcats en una imatge adulterada amb una intencionalitat més o menys honesta i conformem una creació que beu de les composicions pictòriques universals interpretant i modificant la realitat. 

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.