CONTRAPPOSTO

Moltes vegades ens perdem en el fons explicatiu i narratiu de les fotografies, en el que volem dir (o pretenem dir), o el que intentem (i molts cops no aconseguim). Menys cops parlem aquí de la forma. Així que avui m'ha vingut la idea de parlar de la forma, de construcció, d'arquitectura bàsica i, de pas, si algú es troba en un futur amb la idea de fer una fotografia similar, tingui en consideració fer una ullada als clàssics com bonament (i amb els dits creuats) hem intentat nosaltres algun cop.

Al capítol "L'ideal diví? La fotografia i el cos" del catàleg de l'exposició Seduïts per l'art realitzat per la National Gallery de Londres se'ns acosta, en una de les aproximacions fotogràfiques entre les composicions artístiques pures i les fotogràfiques, a la figura compositiva del contrapposto.

Segons glossa Hope Kingsley, autor del catàleg, i referint-se a una fotografia de Rineke Dijkstra, el contrapposto és una posat en el qual el pes del cos recau en una de les cames, fent que el tors adopti un posat de contrapès, del qual deriva el nom del terme. La postura és pictòricament gràcil i fotogràficament harmoniosa. L'autor es pregunta d'on prové la postura i sobretot si és naturalment còmoda o una afectació apresa pel modelatge o les ordenances dels artistes.

D'on prové la postura és un gran interrogant si bé ja es troba, sobretot escultòricament, en obres clàssiques com les de Policlet (480 a.C.) i esdevé successivament en el temps sempre que el classicisme harmònic s'imposa, com en el David de Miquel Àngel (1504), o en pintura a El Naixement de Venus de Botticelli (1482) o la mateixa Venus d'Amaury-Duval (1862). En tots els casos és la nuesa la que promou el contrapposto. El fet de que les diferents parts del cos hagin de compilar un recorregut unitari fa que les postures expressives com aquesta siguin d'una gran utilitat. En altres retrats, on la nuesa no és determinant, és el vestiment el que actua de fil conductor de l'harmonia de la imatge i, tot i que la postura és fonamental, no és tan decisiva.

La sèrie "Sota els llavis, la rosa" que vam realitzar l'any 2012, inclou una fotografia on la model descansa en un contrapposto, s'ajuda també recolzant-se en una paret. La fotografia respira una bona harmonia i compositivament no és res més que una reiteració d'aquest classicisme que ens inunda molts cops en la majoria d'aspectes de la vida. Si ho voleu posar en pràctica, obriu tots els enllaços d'aquest post i intenteu veure-hi a través dels ulls dels clàssics.

Contrapposto, © Albert Carreras 2012

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.