M'EXALTA EL NOU I M'ENAMORA EL VELL

La frase més cèlebre de JV Foix segueix sent una àncora on sostenir-nos en aquest món que viatja a ultrança. Si Foix hagués viscut els nostres dies segurament alçaria els clàssics col·locant-los al tercer carril de l'autopista web, per fer-los córrer en aquesta rauxa moderna.

Encaixada al món de la fotografia, aquesta frase és tant sòlida que ens aporta (a una petita legió cada cop més nombrosa) una comoditat immensa per poder viure entre dues vies que d'altres encara s'entesten a fer creure que van en sentits oposats. No és així, ni són paral·leles, ni van en sentits contraris. La fotografia química i la digital són vies que conviuen en forma de muntanya russa especial, que no sempre va de pressa, amb canvis d'agulles constants, on els qui gaudeixen de la fotografia en majúscules aprofiten per variar el rumb permanentment. Ens exalta l'argèntic i ens enamora el binari.

D'això en podem fer modus vivendi, com també ho faran els qui neguen aquesta realitat entestant-se en llegir només una de les dues parts de la frase de Foix. Obsessionats amb el passat idealitzat uns, obcecats amb la tecnologia punta el altres. A mig camí en qualsevol dels casos. Opcions que descarten, en un sentit o altre, oceans de possibilitats expressives, però que poden donar igualment fruits de gran bellesa, i aquí està la gràcia.

Agafats a aquest vers de JV Foix estem treballant aquest dies en un parell de projectes nous. El primer és pura exaltació del digital, fill del processat davant la pantalla. Unsustainable és un treball que tècnicament arrenca de la superposició neguitosa de capes d'una mateixa imatge digital, una construcció de zeros i uns processats per una màquina que ens ofereixen uns resultats que lliguen amb la intenció general del projecte.

Unsustainable , © Albert Carreras, 2013

El segon és pura alquímia. La rehabilitació total, a través de processos del segle XIX, d'una càmera de plaques que hem batejat amb el nom de Cydonia. No posarem la mà al foc assegurant uns grans resultats ja que el projecte es basa en el mateix procés de rehabilitació, des de la seva restauració a la seva posada en funcionament amb col·lodions. Un camí des de zero, sense llibret d'instruccions i de llarga durada. I, amb el retrat i l'ambrotip com a objectiu, ja veurem si aconseguim que us enamoreu de nou del vell món de la fotografia.

Vista parcial de la Cydonia, incompleta i a mig restaurar, © Albert Carreras, 2013

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.