LA FOTOGRAFIA DE BALDOMER GILI


Fa uns dies i gràcies a una cadena de tuits vaig fer cap al perfil a flickr del Museu d'Art Jaume Morera de Lleida. Les últimes imatges penjades a aquest perfil destaquen per formar part d'un gran fons de fotografies fetes per Baldomer Gili Roig (1873-1926) destacat pintor i dibuixant, especialista en paisatgisme. Un fons fotogràfic amb escenes amb bona variabilitat de motius, fruit de la utilització de la fotografia per al seu treball artístic. Ja a primer cop d'ull es visualitza la idea compositiva pictòrica a través de la fotografia pels estudis que posteriorment es traslladarien al llenç, afegint-hi el traç i el color. 

Però a mida que anava escrutant aquest fons, em començava a planar l'interrogant de si Gili Roig no només contemplava la fotografia com a eina... Amb l'acumulació de fotografies sembla que poc a poc, i al meu entendre, aquestes derivin cap a autèntiques obres, com si l'autor de forma inconscient, anés traçant un camí des de la fotografia utilitzada de forma auxiliar cap a l'obra fotogràfica en sí. Era realment així?

Segurament l'imaginari de l'exposició Seduïts per l'art, que va presentar el CaixaForum i la National Gallery de Londres a principis d'any, encaixaria a la perfecció en aquesta identificació d'art clàssic i fotografia, més en aquesta època quan la fotografia ja mig començava a ser considerada art independent per algun pensador il·luminat, segurament titllat de foll. En tot cas, el que caldria esbrinar (i seria fantàstic poder-li preguntar a l'autor) és fins a quin punt les fotografies que utilitzava eren auxiliars per la tasca artística de la pintura o realment tenien intenció i singularitats pròpies. A la contra però tenim que el fons s'ha donat a conèixer fa relativament poc, de manera que sembla que les fotografies de Gili responien més aviat a un fons privat, de col·lecció, auxiliar o documental que no pas la configuració d'obres amb tangibilitat pròpia. Si és aquest el cas, sense saber-ho, o sense voler-ho explotar, potser fruit encara del menysteniment de la fotografia com a art en aquesta època, està clar que Gili era un gran fotògraf amb un excel·lent domini de la tècnica. Contemporanis seus sí que utilitzaren la imatge com a obra final, exposant-la com a tal, però Gili Roig mai va extreure les seves fotografies de l'àmbit privat i de la consulta personal. Ara bé, vist el seu treball amb la càmera no estaria de més que se'l comencés a contextualitzar a la línia dels grans fotògrafs que conformen l'albada de la fotografia catalana. 

De la gran sèrie d'imatges, amb molts paisatges, retrats i estudis, en destaquen bones fotografies fetes amb la intenció de documentar el procés de creació a l'estudi o taller del pintor. Fotografies que gaudeixen d'una gran singularitat, amb cert aire d'instantània, amb tocs d'humor inclús, que per l'època que van ser preses resulten ser bastant sorprenents, com aquesta escena a l'estudi, un descans en una sessió amb model, on el mateix artista vestit amb una bata matussera encén una cigarreta a la model rodejada d'esbossos i pintures.


Cal fer un punt i a part per la interessantíssima col·lecció de retrats, aquests sí, amb clara vocació fotogràfica, on en destaca segurament el saber fer del pintor en les composicions i els posats. S'intueix aquí una bona condició de convenciment i de resolució de l'artista, més encara quan parlem de tècniques antigues, on totes les fotografies estan fetes amb plaques de vidre. Gili Roig sabia perfectament què es feia i sense alçar la fotografia al mateix nivell que la pintura sí que hi dedicava l'atenció necessària per aconseguir excel·lents retrats.

Encara més... home de món, el fons fotogràfic de Baldomer Gili presenta també fotografies de contingut documental, social i històric. Des de les fotografies al llarg i ample de Catalunya de gran valor etnològic, on sorprenen escenes rurals i marineres de gran delicadesa, fins a imatges preses arreu d'Europa, destacant les instantànies a França i a Itàlia, Roma, Florència, Venècia... i un parell d'imatges fetes durant la Setmana Tràgica a Barcelona, que com a contrapunt històric són de gran valor.

Sobre els estudis d'artista amb nus, cal menció a banda. Vist el global del fons caldria afirmar que són autèntics, o sigui, que realment són estudis o acadèmies d'artista per a pintures posteriors i no 'falsos estudis' per a la distribució clandestina de nus. És habitual trobar en les primeries de la fotografia imatges eròtiques disfressades d'estudis d'artista, bona i única manera de justificar la presa d'imatges de nus en conformitat a la moral i la legislació de l'època. D'exemples d'aquest contraban de fotografies eròtiques en trobem arreu d'Europa, principalment a França i a Anglaterra en èpoques anteriors i posteriors a la de Gili. Els apunts fotogràfics de nus de Gili Roig, a banda de ser originals (en aquest cas clarament auxiliars a la pintura) contenen aquella suggestió del passat, impregnats d'una certa bohèmia d'artista obcecat a deixar marcat el traç de la seva realitat. Figures amb un treball de nuesa clàssica que posteriorment es reinterpretaven en el marcat simbolisme de les obres de Gili, del qual n'era gran defensor. Que la seva pintura s'emmarqués en el moviment que s'oposava a la realitat verista en favor d'un concepte de realitat que, tot i no ser visible es podia arribar a intuir, també ajuda a explicar que la fotografia com a tal i degut al seu realisme no fos compresa com a art en sí per Gili Roig.




En resum, el fons de Baldomer Gili Roig és una autèntica sorpresa que ha gaudit aquest 2013 d'una exposició al Museu d'Art Jaume Morera, al qual hem d'agrair també el catàleg, la catalogació i la possibilitat de consultar les fotografies on-line, classificades en diferents blocs ben estructurats i compartides amb llicència oberta. Tot un luxe per introduir-nos a la manera de treballar de l'artista però també, a la seva mirada a través de la fotografia.

Fons Baldomer Gili al Museu d'Art Jaume Morera de Lleida (enllaços a flickr)










Fotografies sota Llicència Creative Commons
Autor: Baldomer Gili Roig - Arxiu Museu d'Art Jaume Morera de Lleida.

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.