FERRAN FREIXA IMPRESCINDIBLE

Ferran Freixa exposa al Centre d'Art Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat. És el primer cop que un fotògraf català exposa en una de les sales més potents del país. Per un costat això no diu massa de la sala, però per l'altre diu molt; potser ha canviat el rumb el suficient per a poder nostrar la fotografia d'aquest país d'una forma normal. En tot cas, excel·lent opció la de Ferran Freixa per visualitzar un cop de timó. 

Ferran Freixa - Tecla Sala - © Albert Carreras, 2013




La retrospectiva de Ferran Freixa és imprescindible, figura clau del blanc i negre tranquil, de la composició exquisita i d'una simplicitat amagada rere un mestratge construït per anys de camí, i es fa amb en Ferran a la inauguració, com ha de ser, homenatge a una carrera en funcionament. 

L'exposició és un monument al blanc i negre, només trencat pel treball en color sobre l'incendi del Liceu, cap altre fotògraf a banda de Freixa va posar els peus dins la destrucció del Liceu l'any 1994 i el testimoni és magnífic. 

Ferran Freixa - Tecla Sala -  © Albert Carreras, 2013


La inauguració, vessada per una gernació exemplificadora de la necessitat d'aquest tipus d'exposicions, va ser un petit acte sense pretensions i que demanava a tots els assistents una segona visita amb calma a la mostra, amb més de 130 fotografies de la carrera de Freixa. En tindrem temps fins el 25 de maig de 2014. 

Ferran Freixa (Barcelona, 1950)
Ferran Freixa té una capacitat excepcional per copsar i sublimar l’estat de les coses. Pacient observador de les llums, ombres i matisos, l’autor té una especial predilecció per observar el pas del temps a partir d’ escenes ambigües, objectes, espais o arquitectures inerts. L’exposició de Ferran Freixa al Centre d’Art Tecla Sala és la primera retrospectiva de l’artista i resumeix quaranta anys de treball amb una obra silenciosa, extremadament refinada, fruit d’una veritable dimensió autobiogràfica.

Postals de Ferran Freixa - Tecla Sala - © Albert Carreras, 2013

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.