HISTÒRIES DE COL·LODIONISTES: QUICO ESTIVILL

En Quico Estivill no és fotògraf (o no ho és de moment), és un artista multidisciplinar, amb un magnífic traç amb llapis i pinzell, escenògraf, escultor, professor de Belles Arts i, dins d'una construcció impecable i majoritàriament autodidacta, un artista del pensament i de la reflexió. Res del que fa és gratuït ni simple exhibició.

Deia que "encara" no és fotògraf perquè, pel projecte que actualment té entre mans està investigant tècniques fotogràfiques antigues com el col·lodió humit. Una exploració acuradíssima que, tot i que haurem d'esperar, garanteix un èxit imminent.

Avui ha vingut a ensenyar-me la càmera que utilitzarà, una màquina de fusta del segle XIX de fabricació francesa (una F. Jonte, construïda al 126 de la Rue Lafayette de París segons glossa la placa de la marca). Muntada hi duu una lent de manufactura anglesa. És una peça magnífica de disseny intel·ligent fins l'últim detall, una màquina de quan les màquines eren boniques i es feien no només per ser útils sinó per ser peces de veritable bellesa. Per entendre'ns: com un instrument musical que, a part de sonar bé, ha de ser agradable a la vista i al tacte del músic; al final l'art sorgirà d'una bona relació entre els dos. Segurament un fabricant de càmeres fotogràfiques dels segle XIX s'assemblava més del que ens pensem a un lutier de la vella escola.

Tot i que es poden fer col·lodions amb càmeres de plaques modernes, res millor al embarcar-se en processos centenaris que utilitzar els materials i màquines que pertoquen, com és el cas també del nostre projecte amb la Cydonia.

Valdrà la pena seguir el projecte de Quico Estivill de prop, de moment però us ensenyem la càmera.





Fotografies: © Albert Carreras, 2014
www.quicoestivill.es

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.