QUAN ESTÀ BUIT SEMBLA FÀCIL



Quan està buit sembla fàcil, fas un pas sobre l'escenari de fusta que cruix i aixeca unes estelles que demà passat una ballarina es clavarà al mig d'un peu sense interrompre un somriure fascinant. Et centres per damunt l'espai de la platea que acaba a la foscor i te la imagines infinita, però estant buida ningú t'intimida. Sembla fàcil crear alguna cosa nova que entusiasmi un públic que no hi és i que el transporti fora d'aquells límits de butaques estàtiques.

Sembla fàcil sentir l'ovació amb una llum càlida pentinant l'ambient, reforçada per les teles vellutades. Sembla fàcil deixar d'escoltar la teva veu que et desagrada des del primer cop que la vas sentir fora la teva caixa toràcica.

I no adonar-se que en aquest espai estàs sol amb un canó de llum que t'isola encara més de la resta de vida orgànica.

© Albert Carreras, 2015

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.